CAPACITACIÓ DOCENT EN VALENCIÀ? ELS EXPERTS OPINEN

El Certificat de Capacitació Docent en Valencià i el Diploma de Mestre en Valencià desapareixen com a requisits i passen a ser mèrits. Només serà necessari tindre el C1 de Valencià per a poder entrar en una aula i fer classe en valencià. La mesura ha encés un debat. És necessària? S'ha negociat amb les universitats? És positiva? És electoralista? N'hi ha opinions per a tots els gustos. Entrevistem veus expertes en la matèria per provar de traure'n clarícia.

Segons el director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, Rubén Trenzano, en unes declaracions publicades recentment per La Veu,"calia actualitzar la normativa a un context que ha evolucionat molt en més de tres dècades i amb una nova llei de plurilingüisme en vigor". La mesura es va anunciar en la  Mesa Sectorial d'Educació (17-10-19), on estan representats tots els sindicats. L'únic que s'ha manifestat a favor és CC.OO. La resta han expressat reticències, per diversos motius. STEP, sindicat majoritari en l'ensenyament, s'ha posicionat clarament en contra. Les universitats estan desconcertades, els docents amb qui hem parlat no veuen gens clara la mesura i demanen una negociació abans de l'aprovació. 

Esteu d'acord a eliminar el títol de Capacitació i el de Mestre de Valencià com a requisit per ser docent i substituir-lo per tindre només el C1?

Alexandre Bataller és director del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura i
Codirector, de forma conjunta amb Jesús Jiménez, del Diploma d'Especialització en Capacitació per a l'Ensenyament en Valencià de la Universitat de València. Alexandre Bataller opina que "De cap manera. No es donen al País Valencià les circumstàncies sociolingüístiques que permeten aquesta reducció de l’exigència lingüística". Jesús Jiménez considera que "Possiblement es necessiten canvis, i sempre està bé repensar els models, però estic a favor del manteniment de la capacitació com a requisit".

En la mateixa línia es pronuncia Ximo López, professor de la Universitat de València i implicat en la Capacitació Docent durant molts anys: "El problema no és tant estar d'acord o no, sinó com s'ha fet. Desconec si se n'ha fet una anàlisi seriosa de necessitats i repercussions però, tal com està plantejada actualment, la Capacitació no està assolint els objectius que serien desitjables. Un docent és un model de llengua i de comportament lingüístic i, per tant, no necessita, simplement, (de)mostrar una competència comunicativa. És per això que es va separar esta competència de la formació tècnica: llenguatges d'especialitat, actituds i prejudicis, història cultural... Qualsevol docent de qualsevol nivell educatiu ha de poder respondre la pregunta: per què parlem valencià, alguns valencians i valencianes?."

Joan Borja i Vicent Brotons són professors de la Universitat d'Alacant. Joan Borja ens explica que a la Universitat d'Alacant, "els alumnes de magisteri poden cursar assignatures en valencià, durant la carrera, per a obtindre en acabant la capacitació. Si s'elimina, de colp i volta, deixaran d'estar motivats a fer "ensenyament en valencià" i faran la major part de la carrera només en castellà. La realitat és la que és". Per tant, la mesura implicaria una desfeta del model de normalització lingüística que està impulsant, amb èxit, la Universitat d'Alacant, per als alumnes de Magisteri. Vicent Brotons, amb una llarga trajectòria docent, pensa a més a més: "que és un pas arrere en la consolidació d'un perfil docent adequat per a ensenyar en valencià, el valència i fins i tot en anglés i l'anglés, així com les llengües primeres dels alumnes (romanés, portugués, amazig, àrab, xinés, rus, etc). Es negligeix la formació didàctica i metodològica per al plurilingüisme i la interculturalitat i només hi ha una exigència en la competència idiomàtica, el C1".

Laura Talens és mestra. Segons Talens: "Les lleis s'han de reformar, el món evoluciona, però cal buscar un consens molt ampli quan toquem lleis amb vora 40 anys de vigència i que afecten el moll de l'ós del sistema educatiu. Si esta mesura l'haguera presa el PP, fa deu anys, què hauria passat? Com haurien reaccionat els que ara estan callats o a favor? Per a reformar, cal consensuar. Cal consultar els experts. I buscar la millor manera. O algú pensa que té la veritat absoluta?". 

Sílvia Jover és professora de matemàtiques: "Quan vaig acabar la carrera, no tenia ni idea de sociolingüística ni d'actituds. El curs de Capacitació Lingüística em va obrir els ulls en aspectes com ara els prejudicis lingüístics, la necessitat de fer les classes en valencià i la normalització lingüística als centres. A més de saber parlar i escriure correctament, cal treballar els valors i les actituds entre el professorat".

 Com pot afectar la decisió als nous docents que es formen a la universitat?
Alexandre Bataller ens fa cinc cèntims sobre la legislació: "Mentre que en l’Ordre 17/2013 es reconeix el paper de les universitats valencianes tant en l’acreditació com en la competència professional, amb els plans de formació lingüística i didàctica, el nou avantprojecte d’Ordre deixa en mans del màster de professor de secundària, en el cas de professorat de secundària, i en els títols de Grau que habiliten per a l’exercici de la professió de mestre en Educació Infantil i/o Primària, que la competència didàctica del professorat siga l’adequada per al compliment dels objectius del Programa d’educació plurilingüe i intercultural que regula la Llei 4/2018. Una missió vaga, indefinida, que obri una escletxa que escapa a una vertadera regulació. En relació als futurs mestres d’infantil i primària, la Facultat de Magisteri de la Universitat de València (que considere exemplar en relació amb l’adequació dels continguts dels seus graus a les exigències de la Capacitació per a l’Ensenyament en Valencià) té prevista l’opció de cursar un mínim de 24 crèdits ECTS vinculats a l’àrea de coneixement de Didàctica de la Llengua i la Literatura per obtenir la Capacitació.
Aquesta proporció d’assignatures lingüístiques cursades en valencià no la trobem en altres universitats, especialment moltes privades en les quals el valencià és una matèria i poc més. Per tant, la Capacitació és una exigència que es mostra necessària. En relació als professors de secundària la Capacitació afegeix unes competències didàctiques en valenià per damunt de les específicament lingüisiques, que és el que acredita el C1".

Per a Jesús Jiménez, amb la reforma "qualsevol persona que aspire a treballar de docent, tindrà un requisit menys a acreditar. Ara bé, també tindrà una motivació menys per a formar-se en valencià, per a accedir a les vies que la Universitat de València ha previst per a assolir la capacitació".

Segons Ximo López, "Sempre he considerat que la capacitació hauria d'estar present en tots els estudis per a formar docents. No entenc que, en este entorn, un/a docent puga estar capacitat si no entén una realitat multilingüe i pluricultural i la seua tasca fonamental de promoure la convivència i d'entendre la complexitat de l'entitat cultural dels valencians."

Vicent Brotons considera que la mesura pot afectar "molt negativament. Ensenyar en valencià és ensenyar, en la major part dels casos, mitjançant un programa de canvi de llengua llar/entorn social/escola. El Programa Educatiu Plurilingüe i Intercultural (PEPLI) és açò per al 75% de la població escolar valenciana. Un futur ensenyant amb només un C1 no entendrà absolutament res de com s'ha de fer. Només posarà bona voluntat. Els coneixements psicolingüístics, sociolingüístics, metodològics i didàctics no existiran. Els resultats seran catastròfics".

Sílvia Jover i Laura Talens, coincideixen. "Si la Capacitació s'haguera de reformar, hauria de ser per a treballar més les actituds lingüístiques entre els docents", opina Jover. I Talens: "El programa plurilingüe s'haurà fet amb la millor intenció, però té un efecte immediat. Desapareixen les línies en valencià. Un alumne, només podrà estudiar en valencià (màxim el 65% de les assignatures, la resta seran en castellà i anglés) en la mesura que tinga la sort d'anar a un centre on pares, mares, directiva i claustre compartisquen actituds favorables cap al valencià. Si no les tenen -com en molts llocs-, el programa plurilingüe està condemnat al fracàs. Una bona formació docent en actituds i valors favorables a la normalització és fonamental. I pel que fa l'anglés, tot queda en mans de la bona voluntat."  

Quins requisits lingüístics s'haurien d'exigir als docents?

Alexandre Bataller opina que: "Actualment per cursar la capacitació, tal com regula l’Ordre 17/2013, és requisit poseir el C1. Per tant, el docent ha de saber desenvolupar les habilitats comunicatives orals i escrites en què l’alumnat necessita ser competent. Però, a més, el docent ha de conéixer tant qüestions relacionades amb el Plurilingüisme (elements claus sobre l’educació plurilingüe, especialment en el context valencià) i com metodologies sobre el Tractament Integrat de Llengües i Continguts (l’aprenentatge lingüístic només es garanteix si hi ha implicació de les àrees curriculars no lingüístiques ja que cada docent està treballant, contínuament, en favor d’una competència comunicativa plurilingüe per a una ciutadania multicultural). Tot això el certificat del C1, per sí sol, no ho garanteix".

En la mateixa línia, rebla el clau Jesús Jiménez: "un C1 en qualsevol llengua et capacita per a usar-la, però no necessàriament et proporciona les competències específiques que un docent necessitarà a l'aula, com ara el coneixement de les fonts per a cercar terminologia. Segurament es podria millorar el sistema amb una bona definició de les competències que ha de demostrar l'aspirant a docent i amb bones proves d'acreditació d'aquestes competències".

Per a Ximo López, la formació docent "caldria millorar-la. I això passa, en part, per anar en el sentit contrari que em sembla que s'estan fent actualment algunes coses en educació. No cal fer-la més complexa sinó més senzilla: menys és més. Es podria millorar regulant d'una manera clara com s'adquireix la Capacitació i fent confluir els diferents itineraris amb un acord bàsic sobre les poques qüestions que necessita tant un docent de llengua com de les altres matèries i disciplines i tenint en compte que cada vegada més sabem que cal promoure la integració de llengües i continguts. L'alumnat no necessita més hores de llengua sinó vehiculades en diverses llengües i, per tant, la capacitació del professorat serà fonamental per al futur de les i dels valencians".

Vicent Brotons pensa que "Tot docent -des de l'educació a la universitat- ha de tenir una bona competència en els tres idiomes que configuren el model valencià de plurilingüisme educatiu (com a mínim equivalent al C1) i a més una alta competència didàctica i metodològica per a dominar el tractament integrat de llengües i continguts i les metodologies de la immersió lingüística primerenca a la llengua minoritzada (el valencià). Això ho hauran d'obtenir en el grau de Mestre i si no, una vegada acabat el grau de Mestre, o el Màster de Secundària, mitjançat uns cursos de com a mínim 20 crèdits que doten d'aquesta competència als mestres i professor de tots els nivells educatius. La formació no s'improvisa, es planifica. El País Valencià ho ha fet així des de 1974, en els memorables i imprescindibles cursos de Lingüística Valenciana i la seua didàctica de l'ICE, posats en marxa pel mestre Sanchis Guarner. I ara, sense cap explicació de rigor científic, l'actual administració es carrega tota aquesta tradició quan més cal, per la complexitat didàctica i metodològica del plurilingüisme educatiu: kafkia!".

"Jo he estat a centres on l'ensenyament en valencià era inexistent o testimonial", afirma Sílvia Jover. "I no parle de la Vega Baja o el Racó d'Ademús, sinó de València ciutat. La majoria dels meus companys tenien els títols corresponents, però no feien ensenyament en valencià. Com alguns tenien el B2 d'anglés i no volien implicar-se a fer cap classe en anglés. Tindre el C1 de valencià no és garantia d'usar la llengua ni ser-ne favorable". "Crec que s'haurien de fomentar molt més les actituds lingüístiques" afirma Laura Talens: "D'altra banda, tinc companys de magisteri que es van traure els títols a les universitats privades. I allò és un altre món. La nova llei de la Conselleria no concreta com s'acreditarà la capacitació dins dels títols de Grau o de Màster, ni en universitats públiques ni privades. Això pot ser un ferlamar."

Francesc Gisbert