VIDEO DE LA LECTURA 2018

La lectura col·lectiva del 'Tirant lo Blanc', primera novel·la moderna en la nostra llengua, s'ha celebrat enguany, a l'IES Cotes Baixes, el 16 de novembre. Com sempre, de matí van llegir els escolars i de vesprada els adults. Han participat més de 500 estudiants de les escoles José Arnauda, Miguel Hernàndez, Andreu Sempere, La Salle, Tomàs Llàcer i Pare Vitòria.  A la vesprada, van llegir els adults, en un acte que va ser obert per la dinamitzadora cultural i escriptora de literatura infantil Sílvia Colomer.

PARLAMENT DE SILVIA COLOMER GISBERT

"He d’agrair i molt, la confiança dipositada en la meua persona per a presentar aquest acte, a les Biblioteques Municipals d’Alcoi encapçalades per Josep Lluís Santonja, a qui sempre portaré al cor pel fet d’haver confiat en la meua feina per a desenvolupar projectes de foment lector. També agrair a la Coordinadora de l’Alcoià-Comtat pel Valencià perquè, si no fos per ells, jo hui no gaudiria de la segona experiència més enriquidora i apassionant després de la meua família, la Narració Oral, de la qual espere seguir aprenent tota la vida. No m’oblide tampoc de l’Ajuntament d’Alcoi i de les entitats que recolzeu actes culturals i educatius com aquest, on es commemora el naixement el 1490 de la novel·la escrita en valencià més important de la nostra història, Tirant lo Blanc de Joanot Martorell. Amb aquest suport, hom està fomentant i empoderant conceptes tan importants com la cultura, la llengua, la lectura i el valor dels autors i autores que hi ha darrere de cada obra literària que arriba a les nostres mans".
"La cultura, com ja sabem molts de nosaltres, és un valor humà necessari per a la nostra supervivència i existència, per a poder evolucionar, per a poder créixer com a persones íntegres i amb criteri. Sense cultura no hi ha arrels, no hi ha identitat ni cap direcció per a seguir. Per a mi la cultura és l’ahir, l’avui i el demà. Hem de saber d’on venim per a saber qui som i així poder construir un demà més nostre i millor per a tots.
Reunir el valor suficient i atrevir-nos a véncer els enemics que volen imposar-nos altres formes de viure, com els enemics de Tirant a cada una de les seues batalles. Hem de tindre l’atreviment de dir el que sentim al nostre cor, encara que les conseqüències ens facen por, com quan Tirant es declara enamorat de Carmesina, i també hem de fer veure a altres persones que eixe amor que defensem per la cultura valenciana és un amor fort, sincer, lluitador, persistent i digne de ser correspost pels altres com eixe amor, eixa imatge a l’espill on es veu reflectida la donzella enamorada del Tirant".

"Un altre concepte molt important per a defensar amb actes com aquest és la llengua, el nostre fil conductor, les paraules que portem al cor. La globalització ens ha donat ferramentes per a comunicar-nos, llengües que es parlen a molts països per a poder comunicar molta gent, però, com he aprés a un dels projectes d’Escoles de la UNESCO al Cicle Superior de TASOCT, les llengües més poderoses són com una autopista que ens facilita arribar a més països i les llengües minoritàries són els camins que ens permetran arribar al més profund de les persones, al seu cor".

"Totes les llengües són bones mentre no discriminen a cap altra, i la nostra ha estat, molt temps, discriminada, prohibida i obligada a la clandestinitat més fosca. És moment d’empoderar-la, de gaudir-la i de cridar-la per tot arreu, i que el seu foment la faça forta, digna i li done una visibilitat que cal fer cada dia".

"Jo no seria la Sílvia sense el valencià. M’agrada molt qui soc i com parle. Activitats en valencià i pel valencià es fan necessàries per fer visible la nostra llengua, i conjuntament amb altres llengües, cal fer més i més gran la nostra ànima, el nostre poble, com feia Tirant quan defensava una causa. Però amb una diferència: ara, sense conflicte i amb molt diàleg com a bona ferramenta de comunicació. Parlem de suport a la lectura. Hem de llegir! Sí, però... Per què hem de llegir? Des de menuda em deien que llegir és bo per a nosaltres perquè aprenem moltes coses i, si llegeixes molt, es pot arribar molt lluny. Crec que tots ho hem sentit dir a algú, veritat?"

"Vinc del món familiar i no de l’acadèmic i cada dia me n’adone de la importància que té la col·laboració de tots dos i la mútua ajuda. Malauradament també he vist que, a la majoria de casos, la comunicació no és suficient. Si treballarem en equip, de segur seria més fàcil; és una observació pròpia que, segurament té opinions oposades (que respecte). Ja ho sé, i també sé que treballar en equip és difícil, però tots ho hem d’intentar amb més força. El que vull dir és que tots els que formem part del món que envolta a les generacions més joves hem de saber que ells i elles no necessiten que els diguem que llegir és bo, perquè moltes vegades no saben allò que és bo o és dolent. Tampoc els interessa si arriben molt lluny o no, perquè necessiten gaudir del moment per a poder motivar-se i avançar dia a dia. Quan els diem que aprendran moltes coses, no sabem com explicar eixes coses. Què són? Són conceptes? Són experiències? Són històries i llegendes? Tot junt i barrejat és una combinació inadequada per a fer de ganxo que atrape lectors per a tota una vida".

"Tothom necessita algú que ens abrace, que ens desperte somriures i diversió i que ens deixe viure experiències emocionants. Necessitem una Plaerdemavida o un Tirant que faça de Celestina amb una miqueta d’estima, esforç, constància i vivències compartides amb els llibres i que, a poc a poc, ens òbriga la porta d’un món meravellós. Ens han de veure llegir, agafar llibres i emocionar-nos amb les seues històries. Hem de compartir moments de complicitat amb ells, jugar amb les paraules, crear nous mons gaudint de la imaginació i la creativitat, la d’ells i la nostra. Cal relaxar-nos amb els llibres i compartir amb ells moments fent-los nostres, moments en què no existeix res més a la Terra que ells, elles, nosaltres i els llibres".

"Les obres literàries ens transmeten moltes coses. Darrere de cada història, de cada novel·la, de cada text, hi ha part de l’ànima de l’autora o l’autor. Un seguit de personatges que viuen aventures on apareixen milers de coses que, segurament, formen part de la vida de l’escriptor o l’escriptora. Camuflats, magnificats, simplificats, modificats o fantàstics, tots els elements d’una obra literària tenen un valor incalculable perquè tots i cadascun de nosaltres tenim un valor incalculable i, per això, no podem passar desapercebuts per cap motiu. Quan escrius una obra literària, desitges compartir coses que portes al més profund de la teua ànima. Tot allò que escrius pot agradar, pot fer aprendre, pot fer obrir els ulls, o únicament pot servir perquè el lector trie entre un món de possibilitats, entre les quals està el teu text. Escriure i llegir és com un acte d’amor; estimes allò que portes al cor, així com el Tirant estimava la Carmesina, i necessites que altres ho sàpien, però només aquells que es veuen reflectits al teu espill, el teu text. Ells seran qui et corresponguen incondicionalment si de veritat ho senten com tu ho sents".

"És meravellós realitzar actes que recorden les obres literàries i els seus autors. Treballem junts per la cultura, la lectura, la nostra llengua i per la gent, però mai oblidem... viure mil aventures a la vida, defensar allò en el que creiem fermament i, com hagués volgut Tirant i no va poder... estimem i deixem-nos estimar tot el que puguem i ens deixen, perquè ens pot mantenir vius, i si no és així, almenys no sentirem morir en soledat".

"Per a acabar, torne a donar les gràcies als que feu possibles activitats i esdeveniments culturals i educatius, però també aprofite per a demanar a tots i cadascun de vosaltres, com a individus de la societat i en la mesura de les vostres possibilitats, que protegim, defensem, fomentem i valorem la cultura i l’educació, perquè som el que som i el que podem arribar a ser. Fem una aposta ferma per elles, com el Tirant quan lluitava pel que defensava fins que la mort no el va deixar lluitar més".